Som una organització sense ànim de lucre, gestionada, coordinada i dirigida per un grup multidisciplinari de voluntaris, units per a oferir atenció social i sanitària a persones vulnerables.
Salut Sense Sostre, va néixer l’any 2019, amb la fi, de poder atendre la salut, en tot d’aquelles persones que es troben en una situació de vulnerabilitat, i no saben, o no poden accedir als organismes oficials través dels circuits o canals habituals.
Els voluntaris de Salut Sense Sostre provenim de diversos perfils i sectors, tots ells necessaris per a dur a terme aquesta increïble labor. Encara que la gran majoria dels voluntaris venim, o estem lligats a l’àmbit de la salut.
Actualment som uns 20 voluntaris aproximadament
Vàrem començar el febrer de 2019, duent a terme campanyes trimestrals de dos dies de durada.
L’Hospital del Sagrat Cor desplaçava al claustre de la Parròquia de Santa Anna de Barcelona, un grup de professionals sanitaris voluntaris, de diferents especialitats.
Metgessa, cardiòloga He treballat a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i a l'atenció primària. Estic a Salut Sense Sostre moguda per la compassió i la generositat.
st menester.
Hola, en dic Pep Canudes, metge jubilat anestesiòleg. Tota la vida he fet voluntariat pel món i estic agraït a la vida l'oportunitat que m'ha donat de cuidar la salut dels més necessitats que viuen al carrer. És una manera molt digne d'ajudar als invisibles de la nostra societat. Gràcies, VIDA soc afortunat de poder fer això.
Metge de família. "Crec que si tots aportem encara que sigui un petit gra de sorra a la nostra comunitat la farem millor."
Metge especialista en Medicina Interna i Nefrologia. Màster en Salut internacional i creador de la unitat de salut internacional de l'Hospital de Terrassa. Creador de la secció de metges cooperadors del COMB amb experiència en cooperació des de fa quinze anys amb diversos països d'Àfrica i l'Índia. Estic a Salut Sense Sostre, des de després de covid que en vaig jubilar i faig cooperació a casa nostra, un embolic el qual m'entusiasma.
Des de molt petita, he vist i sentit a casa com cuidar a la gent. Inspirada pel meu avi, metge de capçalera a Olot, el meu pare metge ginecòleg a Barcelona, i el meu besavi, pagès i posteriorment metge a la vall d'en Bas. Després de culminar la meva carrera com a metgessa de família, vaig sentir la necessitat de continuar ajudant. Un dia, em vaig acostar a l'organització Arrels i, des d'allí, vaig ser dirigida a la Parròquia de Santa Anna. El projecte, Salut sense sostre, em va entusiasmar des del primer moment i, des de llavors, formo part d'aquesta meravellosa iniciativa.
Camprodonina. Internista i pneumòloga jubilada. "Estic a Salut Sense Sostre per poder ajudar un xic aquesta societat en què vivim, contenta i encantada de treballar amb un equip tan preciós."
Em dic Marisa Mir i he treballat de Nefròloga a l'Hospital del Mar. El que et dona la jubilació és temps i una part d'aquest temps el volia dedicar a continuar fent el que ser fer. Al gener 2024 em vaig incorporar al grup de Salut sense Sostre i cada dia que vaig és un repte. Comparteixo una nova història, una nova vida i m'agrada fer-ho.
He treballat durant trenta-tres anys com a auxiliar d'infermeria a l'Hospital de Sant Pau i fa deu anys que estic jubilada. Fa un any, després de veure un reportatge sobre Salut Sense Sostre a TV3, vaig decidir col·laborar amb ells. Vaig, introduint dades dels usuaris a l'ordinador. Actualment, treballo en un estudi sobre hipertensió arterial en aquesta població, amb altres companys. A Salut Sense Sostre, cada dia procuro conversar i compartir inquietuds amb les persones que atenc, sempre que l'idioma ho permeti. Crec que el tracte humà és el que més ens enriqueix mútuament. Surto d'allà satisfeta i crec que ells també estan contents de ser tractats amb normalitat.
Especialista en Medicina Interna i Medicina de Família i Comunitària. Màster en Bioètica i Dret. Jubilada després de 47 anys d’una afortunada vida laboral, crec de justícia dedicar la meva experiència a les persones que més ho necessiten.
Després de quaranta-vuit anys d'infermera assistencial en hospital públic, continu a Salut Sense Sostre com a infermera. S'és infermera per vocació i passió. La infermera sempre troba el mitjà.
Mare de família nombrosa, professora associada a la UB i metgessa de família. Treballo al Cap el Clot de Barcelona. Soc fundadora i membre actiu de l'Associació Salut Sense Sostre, des de la seva creació el 2020. Com a metgessa em vaig sentir interpel·lada pel precari estat de salut de les persones sense llar (amb una esperança de vida d'uns 20-30 anys menys que la resta de la població) i per això vaig decidir, des de la humilitat i el respecte, compartir el meu temps i coneixements perquè tinguin una vida millor.
Ja fa un munt d'anys que vaig decidir que em podia definir com a agnòstic i ni crec ni vull creure en possibles recompenses per a l'endemà del dia del meu traspàs. Considero que el món és un lloc on hi ha de tot, encara que qui més soroll fa és la mala gent. Atès que considero que només hi ha el que hi ha, vull ajudar amb el meu granet de sorra, a què aquest "vall de llàgrimes" sigui un lloc més agradable per a qui m'envolta, i és per això que m'he apuntat a col·laborar amb el projecte de Santa Anna.
Metge. Especialista en Medicina Interna. Diplomat en Gestió Sanitària per ESADE i Màster en Economia de la Salut i Gestió Sanitària per la Facultat d'Econòmiques de la U.B. MOTIVACIÓ PER COL·LABORAR AMB SALUT SENSE SOSTRE Solidaritat amb les persones sense Ilar, i ajudar a cobrir les seves necessitats sanitàries, tant agudes, cròniques com preventives. Fent visible el col·lectiu de persones que dormen al carrer poder aconseguir que entrin en el circuit de la Sanitat Pública. Sensibilitzar a la Societat i a les Autoritats Sanitàries que aquest grup de persones han de tenir una atenció específica per ajudar-los a millorar el seu estat de salut i la seva esperança de vida.
• Amb respecte, humilitat i prudència
• De manera voluntària, generosa i altruista
• Amb responsabilitat, compromís i dedicació
• Amb els recursos dels quals disposem, que són molt limitats
• Sense crear-nos expectatives, i sent conscients de les problemàtiques que presenten els qui atenem
• Adaptant-nos a les circumstàncies personals dels qui acudeixen a nosaltres.
