El passat 25 de febrer, l’Auditori del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va acollir la jornada “Viure sense una llar, viure sense un nom“, un esdeveniment que va reunir més de cent persones interessades en la problemàtica del sensellarisme.
Aquesta jornada va esdevenir un espai de reflexió i debat, on professionals del sector sanitari i social, entitats i persones amb experiència en la vida al carrer van compartir punts de vista i possibles solucions per abordar aquesta realitat.
Un programa per a la conscienciació i el canvi
L’acte es va iniciar amb un testimoni impactant: Dabo Malang va compartir la seva experiència de vida sense llar, posant rostre i veu a una realitat sovint invisibilitzada. A continuació, es van celebrar dues taules rodones amb experts en l’àmbit social i sanitari:
1a Taula Rodona:
- M. Assumpció Laïlla, infermera i regidora de l’Ajuntament de Barcelona
- Beatriu Fernández, directora d’Arrels Fundació
- Laura Morro, treballadora social i cap de Treball Social dels centres de l’Hospital del Mar
- Eduard Sala, educador social i director de Càritas Diocesana de Barcelona
- Paula Gil, representant de Metges Sense Fronteres
2a Taula Rodona:
- Alícia Molina, infermera de Somnis Jaar Jaar
- Isabel Huerga, infermera especialista en salut mental i referent del programa Salut Sense Sostre de l’Hospital Sant Joan de Déu
- Èric Fernàndez, infermer, voluntari i promotor del documental “13 veus. Una realitat: El sensellarisme”
- Trini Suesa, infermera de l’Associació Salut Sense Sostre
A més de les taules de debat, es va presentar l’exposició fotogràfica de Joan Cerdà i es va projectar el documental “13 veus. Una realitat: El sensellarisme”, seguit d’un col·loqui amb els seus directors.
Un crit a l’acció col·lectiva
La jornada va posar sobre la taula temes essencials com l’accés a l’habitatge, la salut mental, l’exclusió social i la manca de recursos per a les persones en situació de sensellarisme. Els ponents van coincidir en la necessitat d’un enfocament integral que combini polítiques públiques eficaces, suport social i sensibilització ciutadana per afrontar aquesta crisi humanitària.
L’acte va finalitzar amb una crida a l’acció, demanant a administracions i ciutadania un compromís real per combatre l’exclusió residencial i garantir drets fonamentals a totes les persones.
Des de Salut Sense Sostre, reafirmem el nostre compromís en la lluita per la justícia social i la defensa dels drets humans, treballant dia a dia per oferir suport sanitari i social a les persones en situació de vulnerabilitat.
