Dra. Montse Pérez, voluntària a Santa Anna: “Dormir cada nit al carrer, sobre un cartró, fa mal als ossos i a l’ànima”

• Jesús Mari Pardo, Estudiant de Filologia Hispànica, entrevista la Montse Pérez per a focnou.cat

Persones grans que se senten discriminades per l’edat

• El passat 25 de març, el programa Para Todos la 2 de tve va entrevistar la Montse Pérez per posar de manifest l’estigma de l’edadisme a la nostra societat. Les persones en edat de jubilació amb bon estat de salut tenen una expertesa, una saviesa i una serenor que els confereix un valor enorme a nivell professional. El nostre projecte forma part del canvi de paradigma que ha de fer la nostra societat per afrontar una realitat canviant i un futur incert.

La salut de les persones sense sostre

• “Signes dels temps”, presentat i dirigit per Montserrat Esteve, entrevista la dermatòloga Montse Pérez, qui visita les persones sense llar a l’hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. També s’emet un reportatge en què metges i infermeres voluntaris de la parròquia, entre els quals la doctora Pérez, es desplacen amb una unitat mòbil a visitar les persones que esmorzen en menjadors socials.

Salut sense Sostre

• Les infermeres Esther Martin i Trini Suesa, de l’Hospital de Campanya de la Parròquia de Santa Anna, expliquen com atenen les persones que viuen al carrer

Hospital itinerant per atendre persones sense recursos

• Una iniciativa que fa mesos que corre per Barcelona és la d’un hospital sobre rodes que es desplaça per diferents barris de la ciutat per atendre gent sense recursos. És una tasca que fan sanitaris voluntaris de l’Associació Salut sense Sostre

Quan et jubiles, què fas?

• Entrevista a l’Albert Vives, actual president de Salut sense Sostre
• Capítol 286 programa Opinacat 

Jubilació solidària: muntats a la seva ambulància reparteixen ajuda a les persones sense llar de Barcelona

• Un grup de sanitaris jubilats de Barcelona que en el temps lliure atenen persones sense llar, ara reparteixen menjar a les portes de les parròquies i menjadors socials.

L’ambulància solidària dels sanitaris jubilats que ajuda a les cues de la fam

• Sanitaris jubilats de Barcelona recorren la ciutat en una ambulància de campanya per atendre persones sense llar
• Trina, Anna Maria, són infermeres voluntàries i reconeixen que reben més del que donen.

Sanitaris jubilats atenen sense sostre de Barcelona en una ambulància de campanya: “No solen acudir al sistema de salut”

• Metges i infermeres jubilats s’instal·len a les portes de menjadors socials
• Van rebre una donació d’una ambulància i l’han convertida en una unitat mòbil

Metges i infermeres jubilades atenen sensesostre a la parròquia de Santa Anna

Cada dia unes 400 persones sense recursos van a dinar a l’Hospital de Campanya de l’església, a tocar de la plaça Catalunya de Barcelona, on ara també poden ser atesos per dermatòlegs, podòlegs o dentistes

La parròquia de Santa Anna disposa d’una unitat mòbil, amb metges i infermeres jubilades, per atendre usaris de menjadors socials

De curar ferides a les ulleres sense cost: l’invisible paper de cuidar a qui menys té

“Em pot prendre la pressió, si us plau?”. Sorprèn caminar pel Raval i sentir algú fer aquesta pregunta al mig del carrer. Sorprèn també veure una “ambulància” diferent plantada davant el convent de les Missioneres de la Caritat de la Mare Teresa de Calcuta. I sorprèn encara més trobar-hi un grup de persones vestides amb un davantal blau cel, utilitzant un ordinador portàtil i oferint assistència sanitària. Al vehicle hi ha el logotip de Missatgers de la Pau i els davantals estan estampats amb la imatge de Salut Sense Sostre. L’escena és impactant: són metges i metgesses voluntàries que atenen sense escrúpols tothom qui s’hi apropa i ho fan en un lloc estratègic, a la porta d’un menjador social.

Testimoni Xavier de las Cuevas, voluntari de Salut Sense Sostre

Aquesta setmana, coincidint amb la celebració de #Corpus, festa de la #caritat, us mostrem diferents testimonis de voluntariat de l’Arxidiòcesi. Aquests dies, un metge, una catequista, una acompanyant de gent gran i una visitadora de presons ens expliquen la seva experiència

De Salut Sense Sostre i psiquiatria infantil

A ‘Hipòcrates en pijama’ parlem amb Carme Roca, metgessa de família, que ens porta fins a l’església de Santa Anna, al barri Gòtic de Barcelona, per descobrir-nos l’atenció sanitària que l’Associació Salut Sense Sostre ofereix a persones sense llar. Entrevistem la psiquiatra Rosa Calvo

“No hi ha serveis adaptats a les necessitats de les persones que viuen al carrer”

Infermera de professió, va treballar tota la vida a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, fins que es va prejubilar l’any 2018. Va arribar a la parròquia de Santa Anna, que acull des de fa un temps persones que viuen al carrer o estan en situació molt precària, per veure què podia fer. Va començar a col·laborar-hi com a voluntària d’acollida fins que a principis del 2019 va organitzar, juntament amb altres especialistes del sector sanitari l’Hospital de carrer, on atenen persones que viuen al ras, moltes d’elles en situació administrativa irregular i sense targeta sanitària. “Vam pensar: Si la gent té necessitats sanitàries, què fa? Llavors vam començar a fer torns, amb un maletí molt petit i amb alguna donació de medicació i material”, recorda.

Esther Martín: “M’és molt difícil llençar la tovallola”

Cada nit, a Barcelona, al voltant de mil persones dormen al carrer i més de tres mil persones viuen una exclusió extrema de l’habitatge, segons dades del projecte de l’Hospital de Campanya a la parròquia de Santa Anna. Entitats com Arrels Fundació calculen que viure al carrer escurça l’esperança de vida més de 25 anys. L’Associació Salut Sense Sostre és una entitat constituïda el 2021, vinculada a l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna, que té per objectiu millorar la situació sanitària de les persones sense llar i vulnerables, que sovint tenen dificultats per accedir al sistema sanitari.

Salut Sense Sostre: un grup de sanitaris atén les persones sense llar

Aquesta nit hem conegut l’associació Salut Sense Sostre, formada per personal sanitari que, de forma voluntària, surten diàriament pels carrers de Barcelona per visitar les persones sense sostre.
Anar al contingut

Carme Roca, metgessa de família voluntària a Salut Sense Sostre: “No podem esperar que les persones sense llar vinguin a la consulta. Les hem d’anar a buscar allà on siguin”

Carme Roca és metgessa de família al CAP El Clot de Barcelona i també és professora associada al grau de Medicina de la Universitat de Barcelona. Des de fa dos anys, cada dilluns al matí, exerceix com a metgessa voluntària a un lloc ben insòlit, la capella del Santíssim de l’església de Santa Anna de Barcelona, al barri Gòtic. S’hi ha muntat una consulta on fins fa quatre dies es feien batejos.

“Me duele todo, duermo en la calle”

Atender a personas con profundas cicatrices, llagas o sangrientas heridas sobrecoge, pero quizás conmueve más el sufrimiento que generan las dolencias invisibles fruto de las inclemencias de una vida al raso. “¿Cómo estás? ¿Qué necesitas”, le preguntaron integrantes del equipo de Salut Sense Sostre la noche del martes a un joven tumbado en un colchón, en un rincón de la avenida Drassanes. “Me duele todo, me duelen los huesos por el frío, por dormir en la calle”,

Un 80% de les persones sense sostre pateix algun trastorn de salut

El procés d’exclusió que pateixen les persones sense llar avança a un ritme més ràpid que la capacitat que tenen els Serveis Socials per atendre-les. Aquest és un dels missatges que va difondre ahir Carmen Fortea, directora de l’àrea d’ Atenció al Sensellarisme de l’Ajuntament de Barcelona, en el simposi La salut quan es viu al carrer , que va tenir lloc al CosmoCaixa. Malgrat que el nombre de places d’allotjament per a aquest col·lectiu ha augmentat un 32% des del 2018, i ha arribat a les 2.800 actuals, els recursos municipals estan al 100% i les llistes d’espera per accedir-hi són d’uns quants mesos.

La calle como prioridad política

Carta al director

Sr. Director:

Es muy reconfortante que profesionales sanitarios, como Borrell et al.1, aborden el tema de las desigualdades, expresión del compromiso con la salud de la población y especialmente con los más desfavorecidos. En su artículo, estas autoras nos transportan a 12 hitos de reducción de desigualdad en 10 años, de los que citan el aumento de la esperanza de vida con reducción a la mitad de la diferencia entre barrios y la reducción en un 25% del sufrimiento psicológico. Mis comentarios se dirigen a aspectos clínicos. Muchos pacientes de la banda más baja de las desigualdades ciudadanas en salud, a la tercera pregunta hipocrática que enriquece la enfermedad actual, «¿A qué lo atribuye?», responden «a estar en la calle».

Salut sobre quatre rodes

Un grup de sanitàries voluntàries busquen un vehicle per atendre persones sense sostre a Barcelona

És dilluns i s’obre la consulta mèdica de l’església de Santa Anna de Barcelona en una de les capelles laterals de l’imponent claustre. L’improvisat ambulatori té cura del centenar de persones que cada dia s’hi acosten per tenir un plat calent. Entre estampes catòliques també poden curar-se alguns mals físics lleus però que per a una persona que viu al carrer no sempre són fàcils de tractar-se.